DELHI

1. Delhi és la capital de la República de la Índia. La seva extensió és de 1.483 km2 amb una població d’aproximadament 18 milions d’habitants. Els seus idiomes principals són, el hindi, l’urdú, el punjabi i l’anglès.

2. La capital índia té una bona conecció de transport terrestre i aèria no només amb la resta del país sinó amb moltes grans ciutats del món. Aproximadament unes 50 companyies aèries operen en Delhi. El sistema de transport inclou autobusos, taxis, limusines, lloguer de cotxes, ciclomotors.

3. Delhi té un gran potencial turístic. Disposa d’una gran oferta d’allotjament. Ofereix una gran varietat de serveis i atraccions dintre o a prop de la ciutat.

4. Els seus principals atractius són els monuments i construccions situats a la ciutat. Delhi és un gran centre comercial, industrial, educacional i esportiu. Algunes de les atraccions més conegudes del país es troben a Delhi.

5. En els últims 50 anys des de la seva independència, Delhi ha passat de ser una ciutat de 500.000 habitants a més de 9 milions de ciutadans. S’ha transformat en un centre de conferències internacionals.

6. A l’any 1998 es va estimar una arribada de 2,6 milions d’habitants dels quals 1,2 milions eren estrangers. A l’any 2000 es van registrar 5 milions d’arribades.

7. Índia compta amb el mercat europeu tot i que ha de competir amb altres destinacions com Cuba, les Maldives i Tailàndia. L’expansió de la classe mitja als països desenvolupats té un important efecte sobre el mercat internacional.

8. Delhi disposa de 7.784 habitacions repartides en 56 hotels. Solament s’han afegit 500 habitacions durant els últims 17 anys. Alguns hotels disposen de discoteques, hi ha grans centres comercials, es realitzen esdeveniments culturals.

9. La gran varietat de cotxes als carrers de la capital és un dels indicadors de progrés després de 10 anys de reformes. Algunes de les marques més conegudes que es poden trobar són Ford, Honda o Mercedes Benz. Fins el final de la dècada del 1980, a la Índia només s’havien fabricat tres models dels anys 50.

10. No només ha crescut la indústria del automòbil. S’han experimentat grans creixements en la indústria de la tecnologia com els softwares, ordinadors i comunicacions. També s’ha pogut observar un gran augment en el sector de l’agricultura.

Pla Turístic Ciutats Mitges del Centre d’Andalusia

Si voleu veure el resum del pla el trobareu en aquest enllaç:

http://oget.wikispaces.com/Pla+Turístic+Ciutats+Mitges+del+Centre+d'Andalusia

Impressió general del pla:

He trobat el pla ben estructurat i correctament organitzat. Distingeix i diferencia be els diferents punts tractats. És interessant i arriscat apostar per la promoció d'aquesta zona geofràfica per a l'ús turístic. La presentació de la realització del projecte apunta a una inversió exitosa.

Les tres coses que més m'han agradat:

- M'ha agradat l'idea de promocionar l'interior d'Andalusia. Ja que s'acostuma a promoure el turisme a les ciutats del litoral.

- La intenció de realitzar un producte que reunifica les ciutats tractades i no les ofereix de manera aïllada.

- També trobo interessant la generació d'una marca ja que ens condueix a identificar el producte.

Les tres coses que menys m'han agradat:

- He trobat a faltar informació respecte a l'autor i col·laboradors del projecte.

- No he trobat ben clars el sistema d'avaluació a seguir

- Crec que hauria d'especificar quin tipus de turisme es pot realitzar.

Tres paraules que defineixen el pla:

- Ciutats del centre

- Producte-destí integral

- Tematitzar

Clusters

Explorers versus planners. A Study of Turkish Tourism

María Álvarez i Gülden Asugman.

En aquest article es classifiquen els diferents tipus de turistes segons la maner en que busquen la informació:

- Planificadors: són qui normalment contracten pacs turístics, solen establir-se en hotels de 4 i 5 estrelles. En aquesta categoria acostuma a haver més dones que homes.
- Exploradors: tenen més tendència a rebutjar les fonts d’informació i no es preocupen tant pel risc.

Roles Tourist Play. An Australian Prespective

Yannakis i Gibson

En el següent estudi es poden distingir 15 tipus de turistes

- Turista de sol i platja
- Turista de nit; la seva motivació és conèixer la vida nocturna
- Antropologista: interessat en conèixer la població local
- Arquilogista
- Turistes de masses organitzat; consumidors de paquets turístics
- Turista d’aventura
- Explorador; li agrada descobrir nous territoris
- Turista de luxe
- Turista espiritual
- Turistes de masses independents; visita atraccions turístiques individualment
- Turista de classe alta; viatja en primera classe
- Turista de trotamundos; es deixa portar d’un lloc a l’altre
- Turista de relax
- Turista esportiu
- Turista d’estudis

The Sacred and the Profane. A Tourist Typology

Eugenia Wickens

Aquest estudi demostra que tots els participants són turistes de massa.Això passa perquè estan motivats per escapar-se de la rutina, buscar el plaer i la seguretat. Els turistes individuals de masses de Chalkidiki es caracteritzen per un model molt divers d’interessos i activitats.

- Herència Cultural
- Raver
- Shirley Valentine
- Heliotròpics

Tourist Typology. Observations from Belize

Stuart McMinn i Erlet Cater

A través de l’estudi realitzat per McMinn i Cater, es van concretar tres tipus de turistes a Belize.

- Developer tourist: és aquell estranger que compra un terreny i hi construeix instal·lacions per ús turístic.
- Condo-tourist: és aquell jubilat foraster que ve d’un país benestant. es retira i compra o lloga un habitatge per viure-hi durant un llarg període de temps.
- Itinerant tourist: és el que visita la zona en pocs dies i principalment va a l’illa resort (Ambergis Caye) que és la zona on es concentra el turisme pur.

Typologising nature-based tourists by activity . Theoretical and practical implications

Mehmet Mehmetoglu

Es va realitzar una investigació dels diferents turistes, basant-se en dues destinacions diferents que oferien un producte turístic similar. Per recollir les dades necessàries varen ser escollides dos llocs naturals, el primer localitzat a en el Comptat de Troms, al costat de la frontera russa del nord de Noruega i el segon a Finnmark també a Noruega del Nord.

Resultats de l’estudi:

- Cultures i activitats de plaer 36%• Interessats principalment en activitats culturals i de plaer i no activitats físiques.• Vol contacte social.• Viatge en grup o de paquet.Més probablement té renda inferior a 62.500 euros.
- Activitats de natura 22%• Interessats en relaxar-se.• Interessats en activitats de risc.• Contacte social.• Més probablement té renda superior a 62.500 euros.• Li agrada viatjar independent.
- Altres 42%• No interessat en cap de les activitats anteriors.Té una renda inferior a 62.500 euros.• li agrada viatjar independent.

A Grounded Typology of Vacation decision-making

Alain Dekrop i Dirk Snelders

Estudi que analitza 25 famílies belgues segons les seves preferències per viatjar. Dins aquest anàlisi es troben 6 tipus de turistes.

- Viatger habitual: repeteix la destinació. No vol canviar per evitar riscos.
- Viatger racional: rebutja el risc. Té motivacions realistes i racionals, fa una planificació total del viatge i no canvia gaire.
- Viatger Hedonista: la seva principal experiència és el plaer, viatja per plaer.
- Viatger oportunista: hi ha molt poca planificació, busca les oportunitats econòmiques per viatjar.
- Viatger obligat: forçat a viatjar, el viatge és programat per una altre persona. L’obligat no busca informació de la destinació.
- Viatger adaptable: s’adapta a qualsevol tipus de situació i imprevist. Per aquest motiu no es preocupa gaire de la previsió.

TESTING AN INTERNATIONAL TOURIST ROLE TYPOLOGY

Introducció:

L'estudi de Chul-min Mo, es basa en molt autors però treballa bàsicament la teoria/estudi de Cohen.
Defineix les motivacions del turista per realitzar el viatge en:- sociodemogràfiques- motivacions (negoci, oci....)- activitats turístiques- experiències viscudes- formes de vida i valors
Tipus de turista: (organitzats de menor a major grau d'aventura)a) masses turistes organitzadesb) masses turistes individualsc) exploradord) rodamón (drifter)S'han realitzat tot tipus d'estudis (empírics i no empírics) per poder determinar amb més exactitud la tipologia de turistes.Cohen va fer diferents estudis amb aquest objectiu i el qual ha facilitat la tasca dels professionals del turisme preperant-se per la part del sector turístic que més els ha interessat.

Metodologia:

La metodologia que fa servir es basa en la d'altres autors i la seva pròpia experiència per a realtizar l'estudi del rol del turista.estudi basat en 2 escales al mateix temps subdividies en diferents estats:
Escala 1: Desenvolupament de l'escala: conté 5 estats.

1r estat: Identificació de les dimensions de la tipologia turística construïda per Cohen.

2n estat: Generació dels articles de l'escala:
Revisió i estudi de les teories de Cohen i altres autors sobre micro-nivel, macro-nivel i articles socials del contacte.

3r estat: Col·lecció de dades i marc de la mostra:
Fa servir 3 grups de persones per capturar la diversitat de papers identificats per Cohen.En cada una de les mostres es passen enquestes a grups de persones d'àmbits diferents amb o sense experiència de viatge.

4rt estat: Fiabilitat del desenvolupat:
Tria de 20 dels articles més fiables utiltzats en l'estat 2.
Tractant temnpes com: "dimensió orientada a la destinació" (macro-nivel)
"dimensió dels serveis del recorregut" (micro-nivel)
"dimensió social del contacte"(articles socials del contacte)

5è estat: Dividit en 3 subgups segons la taula de resultats:
a) Fiabilitat de l'escala:(dades utlitzades)
- Destination Oriented Dimensions (DOD)----> com és el país.
- Tourist Service Dimensions (TSD)
- Social Contact Dimension (SCD)----> grau de contacte amb residents.
b) Validar la construcció:Utilitzant les mostres/resultats de les enquestes de l'estat 3.
c) Acabar de validar les dimensions de la tipologia turística.

Escala 2: "Verificació de l'escala", es divideix en 4 estats:

1r estat: Col·lecció de dades.

2n estat: Validesa de la construcció.

3r estat: Comprobació de la validesa de la teoria.

4rt estat: Comprobació de la dimensió de l'escala.

Conclusió:

Hem establert 6 conclusions:

Com que no es donava una informació exacte de la divisió dels estats per part de Cohen, el que Chul-min Mo fa, és utilitzar un mètode millorat, reforçat amb mostres de la població que ha viatjat i la que no.

En el seu estudi es valoren aspectes més actitudinals, amb el major nombre de variables i factors que hi poden influir. Ex: l'experiència satisfactòria o insatisfactòria del turista; si el turista viatge amb nens o no; etc.

Les preferències dels turistes combinades amb els seus valors personals proporcionen més informació per desenvolupar una segmentació del mercat internacional del turisme.

Donar més serveis específics a cada segmentació del turisme.

Educar els residents sobre l'existència dels turistes perquè aquests no s'hi enfrontin i tinguin una bona relació, això farà que els visitants s'enduguin una bona experiència i tornin a repetir.

Aquest estudi ha estat molt important per estimular la investigació empírica necessària, per verificar, en el cas que ens ha tocat, una teoria popular mai abans comprovada empiricament.

Las nuevas maravillas del mundo